El tió Fresco

Títol: El tió Fresco

---

Trobem un ball rodó situat dintre del sac de le cançons tradionals catalanes i és adequada pels més petits per introduir el moviment seguint el ritme i als més grans pot ser una bona activitat d'introducció i deshinibició, coneixementi consciència del propi cos.

Font: El Galop (segona edició). Barcelona: Alta Fulla (“El sac de danses”) 1996, pàg 92 - font original Amades (1983)

Música

Aquesta cançó té un inici tètic i està pensada per a una sola veu. S'entèn com un joc on un tracta d'encendre un tió que un altre porta a l'esquena, l'altre li diu que no li encendrà. La música que acompanya el text és molt dinàmica, alegre, durant tota la cançó es va repetint el mateix tema rítmic però amb diferents notes (línea melòdica). Ens marca un ritme per recitar aquest petit poema d’una manera fàcil de memoritzar i cantar i poder així realitzar el joc dansat.

Propostes

Per a la seva interpretació, cal tenir en compte que a l’hora de cantar-la demana marcar bé el ritme i la pulsació, per facilitar el ball, a més a més, s’ha de donar èmfasi a l’expressió (dinàmiques), és a dir, l’entonació, la intensitat i la intenció ha de canviar al passar de l’estructura A a la B (fraseig).

El ball és rodó mimat i es desenvolupa de la següent manera: tot el grup es col·loca en rotllana, desplaçant-se al ritme de la música, hi ha un del grup que es col·loca al mig del rotllo i fa coses diferents a la resta (posar-se un mocador enganxat al darrere i intentar que els de la rotllana no li treguin).

En el seu ús pedagògic, a nivell musical ens pot ser útil per treballar les dinàmiques, les diferents maneres d’interpretar la cançó i el ritme a nivell corporal, fent, per exemple, que es desplacin a la rotllana seguint la pulsació (galop) o fent saltirons buscant la subdivisió (peus junts).

D’altres àrees que poden fer un treball són: llengua catalana lèxic, poesia (rimes, inici a la mètrica); medi social, història, educació física, coordinació; valors, cohesió del grup.

Ball

Punts de dansa

- Galop - Salt amb els peus junts

Posició inicial

Rotlle. Mans agafades i avall.

Un ballador al mig del rotlle amb les mans a la cintura. Porta un mocador penjat al darrere aquesta.

Moviment:

- En la primer ai la segona frases musical (A i A’), fent galop, ens desplacem en sentit contra horari. Acabem amb els peus junts.
- En la tercera i la quarta (B i B'), tots ens deixem anar de mans i saltem amb els peus junts, fent a cada compàs un salt (un edavant un endarrere) i intentant de prendre el mocador del mig.

El ballaire del mig es desplaça per tot l’espai corrent, saltant, sortint del rotlle i entrant-hi i intentant que no li prenguin el mocador.

En el moment que un ballador del rotlle hagi aconseguit el mocador sense aturar la marxa del ball, se’l posa i ocupa el lloc del del mig.

*És important que el rotlle sigui nombrós perquè el ballador del mig tingui espai per a poder fer el seu joc.

*Cal aclarir com cenyim el mocador a la cintura perquè sigui àgil al moment de posar-lo i treure’l.

*Cal també tenir en compte la dificultat que té no solament saltar i agafar el mocador, sinó també el fet de saltar endavant i endarrere.